En quantes ocasions hem escoltat: ¡això és de nenes! I ¡això és de nens!

Existeixen molts estereotips en quant a fer diferencia en diversos temes i objectes segons el sexe, home – dona, nen – nena.

Les joguines no tenen sexe, per aquest motiu joguines de fusta ofereix diversitat de joguines sense fer referència al sexe, perquè el seu objectiu és oferir diversió tant a nens com a nenes, amb un ampli ventall de joguines educatives i didàctiques no només per als més petits sinó també per a compartir en família.

Aquests estereotips, són els mateixos adults que de forma inconscient els transmeten als més petits i en el moment que dona lloc la seva socialització al parc o a l’escola és on comencen les diferenciacions de amb  qui jugar, a què jugar i amb què jugar.

Més d’un cop hem comentat que els nens són fidels imitadors i actuen com una copia de l’adult que té de referència tant a casa com a l’escola. Davant d’això, el nostre paper és el de fomentar i deixar que siguin ells mateixos els que escullin amb que jugar i a que jugar. No es tracta que els nens es posin a jugar amb les casetes de nines i les nenes a fer carreres de cotxes, sinó més bé que participin, es relacionin i s’ajuntin entre ells per a jugar a qualsevol joc.

Si els adults tenen clar que les joguines no tenen sexe estarem transmeten als fills el valor de la igualtat, això reforçarà la convivència entre nens i nenes trencant les barreres que un dia els adults van crear.

Donat que hem de promoure el joc com una activitat de diversió i una necessitat que els nens tenen, no hem de ser nosaltres els que  evitem l’ús de joguines per ser considerades d’un o altre sexe.

Perquè els que fem les discriminacions som els adults, deixem que el moment de joc sigui lliure i espontani.

Verónica Ríos

Pedagoga Col 1304

www.pedagoga-tarragona.com

Quan s’ha de donar la notícia que arriba un nou membre a la família, molts pares es veuen immersos de dubtes i de temor per evitar que el seu primer fill no es senti destronat per l’arribada d’un germanet i s’intenta emmascarar la realitat.

Els hi transmetem que res canviarà i que el seguirem estimant de la mateixa manera, i llavors els hi atorguem la responsabilitat que passaran a ser els germans grans.

La por a allò desconegut, provocarà aquesta gelosia tan coneguda entre germans, però és un sentiment i una reacció normal i natural, ja que el nou germanet precisa d’una atenció que ocuparà la gran part del dia, però la visió que ells tenen és que perdran el poder que un dia els seus pares li van concedir sumat a que l’atenció per ell era exclusiva.

La gelosia que el germà gran té és una forma d’expressar el que senten pels canvis que aniran succeint amb l’arribada del nadó, però que aniran desapareixent una cop es normalitzi tot.

Per tal que aquest sentiment no perduri més del necessari i el rebi, no com un intrús, sinó com un company de joc i que no serà destronat, és fer-lo partícip de tots els preparatius previs i posteriors a l’arribada del nadó.

Donat que les joguines de fusta per la seva composició tenen una major durabilitat, podrem anar en busca d’aquelles primeres joguines, com els sonalls i les joguines musicals o les joguines d’arrossegament, que un dia van ser seus però que ja no utilitza perquè és més gran i els hi donarem a conèixer aquest valor tan important com és el de compartir. Òbviament no els obligarem a que prestin totes les seves joguines i respectarem que guardi amb més recel aquelles que són les seves preferides.

Abans que res, els pares han de saber que aquesta situació de gelosia pel destronament serà transitòria i que el seu comportament serà determinant per a que el primer fill assumeixi amb la major naturalitat possible el seu nou paper, ser el germà gran.

Verónica Ríos

Pedagoga Col 1304

www.pedagoga-tarragona.com

L’entrada a l’escola per als nens té un únic significat per fi són grans. Les seves emocions estan a flor de pell, la incertesa a allò desconegut, a aquella cosa que han creta a la seva ment i han imaginat aviat canviarà. Associen l’entrada a l’escola amb ser grans,  encara que val a dir que aquesta idea l’han anat creant els pares mateixos, dient que aviat seran grans i aniran a l’escola dels grans. La intenció és preparar-los per a la  nova etapa, que es tradueix en la separació per unes hores dels progenitors,  on altres adults els hi ensenyaran més normes i aprendran a compartir amb altres nens.

I aleshores arriba el moment i de sobte la alegria es converteix en plors. L’emoció i il·lusió del primer dia comença per estrenar la motxilla que porta estampat el seu personatge preferit de dibuixos animats. Dins es troba el seu primer esmorzar, i de camí a l’escola els nervis comencen a aflorar, no tan sols en els nens, en els pares també. La porta d’entrada cada cop està més a prop, ha arribat el moment de la separació, i els plors d’un comença a contagiar al de l’altre fins al punt de voler tornar a casa amb els petits i evitar el mal tràngol del primer dia. Llavors aquest dia tan especial deixa de ser-ho, tant per als pares com per als petits, ja no volen ser grans.

Els primers dies seran crucials en la seva adaptació a l’escola per tant posem en pràctica el que fa un temps vam proposar, que no és una altre cosa que ensenyar a través de jocs hàbits, rutines i normes.

Ja vam parlar de la importància d’establir unes rutines i hàbits en els nens. Unes normes que els ajudaran a adaptar-se al medi que els envolta.

Transmetre valors i crear una base sòlida per a la convivència en societat ajudarà a que l’entrada a l’escola sigui menys traumàtica i realment sigui de la forma que ells imaginaven.

Els petits ja són grans i estaran preparats per a enfrontar-se a nous reptes i canvis gracies a que des de ben petits els transmetrem de forma divertida els valors, normes, hàbits i rutines, i com no podia ser d’una altre forma comptem amb joguines de fusta que ens faran la tasca més fàcil a l’hora d’ensenyar als nens i fer d’ells sers segurs.