Quan s’ha de donar la notícia que arriba un nou membre a la família, molts pares es veuen immersos de dubtes i de temor per evitar que el seu primer fill no es senti destronat per l’arribada d’un germanet i s’intenta emmascarar la realitat.
Els hi transmetem que res canviarà i que el seguirem estimant de la mateixa manera, i llavors els hi atorguem la responsabilitat que passaran a ser els germans grans.
La por a allò desconegut, provocarà aquesta gelosia tan coneguda entre germans, però és un sentiment i una reacció normal i natural, ja que el nou germanet precisa d’una atenció que ocuparà la gran part del dia, però la visió que ells tenen és que perdran el poder que un dia els seus pares li van concedir sumat a que l’atenció per ell era exclusiva.
La gelosia que el germà gran té és una forma d’expressar el que senten pels canvis que aniran succeint amb l’arribada del nadó, però que aniran desapareixent una cop es normalitzi tot.
Per tal que aquest sentiment no perduri més del necessari i el rebi, no com un intrús, sinó com un company de joc i que no serà destronat, és fer-lo partícip de tots els preparatius previs i posteriors a l’arribada del nadó.
Donat que les joguines de fusta per la seva composició tenen una major durabilitat, podrem anar en busca d’aquelles primeres joguines, com els sonalls i les joguines musicals o les joguines d’arrossegament, que un dia van ser seus però que ja no utilitza perquè és més gran i els hi donarem a conèixer aquest valor tan important com és el de compartir. Òbviament no els obligarem a que prestin totes les seves joguines i respectarem que guardi amb més recel aquelles que són les seves preferides.
Abans que res, els pares han de saber que aquesta situació de gelosia pel destronament serà transitòria i que el seu comportament serà determinant per a que el primer fill assumeixi amb la major naturalitat possible el seu nou paper, ser el germà gran.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304