En nombroses ocasions hem escoltat als més petits la mítica frase: ¡Mare, m’avorreixo!
Y llavors els pares es pregunten: ¿Com pot avorrir-se amb tot el que té?
Potser el problema sigui aquest. A l’actualitat, disposen de tants recursos al seu abast i tants estímuls, que és possible que d’aquí radiqui l’avorriment de no saber què fer i a què jugar, a causa de l’excés de joguines, per no nombrar tots els aparells electrònics dels que disposen.
L’avorriment apareix en la majoria de casos els caps de setmana i en els períodes de vacances, ja que las obligacions i tasques escolars baixen. Els nens actualment tenen una agenda tan complerta com la d’un adult. Van a l’escola pel matí i per la tarda, quan surten de l’escola corrents van a les activitats extraescolars i quan arriben a casa encara no ha arribat el moment de descansar i gaudir del joc, ja que han de fer deures i estudiar. Durant la setmana amb prou feines disposen de temps per a poder jugar i quan ho tenen són els adults els qui escullen el tipus de distracció o joc al que han de jugar mentrestant es prepara el sopar i l’hora d’anar a dormir.
Acostumats a seguir un horari amb gairebé temps per a avorrir-se, quan arriben les vacances no saben què fer i arriba l’avorriment.
Y llavors ¿què fer per evitar l’avorriment en els nostres fills?
Omplir les seves habitacions de joguines no evitarà que l’avorriment aparegui. La millor opció serà que disposin de les joguines necessàries, acords a la seva edat, que siguin educatives i que els diverteixin. Poder compartir amb ells moments de joc i inclús ensenyar-los allò amb el que jugàvem nosaltres quan érem petits, ens aproparà més encara a ells. Els jocs de taula, d’estratègia, els puzzles, i la construcció de maquetes, són algunes de les joguines de fusta amb els que passaran hores jugant, amb els que no es cansaran de jugar ni perdran el interès per ells i menys, farà que arribi l’avorriment en els nens.
Aquesta frase tan utilitzada pels més petits, ¡m’avorreixo!, no és més que cridar d’atenció, per tant no té cabuda la culpabilitat i preocupació dels pares ja que els nens no tenen motius convincents per a l’avorriment.
En ocasions, veiem com molts pares es senten culpables per l’avorriment dels nens, i estan contínuament pensant que fer amb ells per a que això no ocorri.
Per tant, deixar que s’avorreixin i suggerir-los que poden fer per a evitar-lo farà que utilitzin la seva imaginació i es desenvolupi la seva creativitat.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304