Quina hora és?

relojEnsenyar als nens quina hora és i que ho aprenguin és tot un repte. En primer lloc, abans d’arribar a aquest pas hauran de tenir les habilitats matemàtiques bàsiques com són saber contar i  reconèixer els números.

De forma divertida, utilitzant els puzzles d’encaixos de números començaran a conèixer els números i podrem interactuar amb ells per a que ens busquin el número que els hi demanem, així com també amb les targetes il·lustrades amb diferents objectes assimilaran el concepte de quantitat, al mateix temps que hauran de contar-los per a col·locar el número corresponent. Tan mateix, durant aquest procés ja anirem introduint les primeres interpretacions del dia i la nit relacionant-les amb l’hora d’anar a dormir i l’hora d’aixecar-se, així com també l’ahir, el avui i el demà relacionant-lo tot amb activitats que van fer, estan fent o faran.

Una cop  adquirides aquestes habilitats podrem passar a introduir els conceptes de noció i organització del temps més complexes, com  són els dies de la setmana, els mesos del any i les hores.

Tots aquests conceptes seran més fàcils per a poder treballar-los recurrent a les joguines de fusta, joguines didàctiques atractives en colors i formes com és el calendari rellotge,  que ajudarà als més petits a aprendre, memoritzar i ordenar totes aquestes unitats del temps. Un magnífic panell de fusta per a adquirir el coneixement dels minuts, les hores, els dies de la setmana, els mesos de l’any, així com també les estacions de l’any i la meteorologia.

Aquesta joguina permet poder utilitzar-la tots els dies ja que podrem anar marcant juntament amb el nen tots els conceptes de temps en el que ens trobem. El rellotge central del panell disposa de les manetes per a poder moure-les i col·locar-les segons l’hora. D’aquesta forma mentrestant el nen juga amb elles a donar voltes els anirem llegint les hores per a que es vagin familiaritzant amb la lectura de les mateixes, per a que més endavant sigui ell qui col·loqui les manetes amb l’hora real.

Tot i que val a dir que l’aprenentatge de les hores requerirà de més temps per a la seva assimilació, haurà de ser una pràctica constant per a que puguin  adquirir, assimilar i interioritzar  aquests conceptes en la seva ment.

Verónica Ríos

Pedagoga Col 1304

www.pedagoga-tarragona.com

Por al fracas

construccionDegut al nivell d’exigència que existeix a la nostra societat molts pares intenten evitar als fills el fracàs. Volem que siguin els millors en tot, tant a nivell escolar com social, sense donar-se compte que fracassar no és sinònim de perdre sinó d’aprendre.

La sobreprotecció que nombrosos pares ofereixen als fills serà perjudicial per a aquestos en un futur. Evitar mostrar-los la vida real, donar-los la solució a totes les dificultats que es van trobant en el transcurs de la seva vida, i evitar que s’equivoquin no serà beneficiós per al seu creixement personal. D’aquesta manera, se’ls haurà d’oferir des de ben petits estratègies i recursos per a fer front al fracàs per ells mateixos, fer d’ells persones responsables dels seus actes i reflexius davant les dificultats per a obtenir la millor solució.

Tots hem vist, com en ocasions els nens eviten situacions i  inclús es neguen a realitzar noves tasques per por a no fer-ho bé, a no estar capacitats o per no tenir la suficient habilitat per a poder realitzar-la amb èxit. Tots aquests sentiments s’acaben traduint en por al fracàs. Qualsevol contratemps que es troben en el seu camí és un motiu per a sentir-se inferiors a la resta i l’autoestima es veu afectada poc a poc.

Com en altres moltes ocasions, hem expressat que el joc és un bon aliat dels adults per a ensenyar i també per a poder estimular el desenvolupament de moltes actituds que aniran sorgint al llarg de la vida dels nens. D’aquesta forma, serà important oferir una gran varietat de jocs com els de construcció, de taula, simulació o moviment, tots ells, joguines de fusta educatius i didàctics que potencien habilitats sensorials, d’ingeni i desenvolupant la capacitat de decisió i resolució de conflictes.

A més a més, haurem d’oferir seguretat en ells, una bona autoestima evocarà en el nen a sentir-se segur en tot allò que es proposi. Per tant el nostre paper és evitar situacions de perill però sense impedir que s’equivoquin i aprenguin dels seus errors.

Els pares hauran de valorar més l’esforç que l’assoliment en sí,  hauran de saber quines són les preocupacions dels nens i aprofitar qualsevol moment per a ensenyar que el fracàs és un aprenentatge més a la vida i que allò que realment importa és saber posar solució als inconvenients que s’aniran trobant al llarg de la vida.

Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304
www.pedagoga-tarragona.com

Es Meu!!!

ping pongAquesta  frase no només és utilitzada pels nens, també els adults fem referència i fem saber quines són les nostres possessions. Perquè compartir és una habilitat social més,  no existeix millor forma d’educar als nens aquesta acció, que amb el nostre exemple.

Des de el moment que comencen a  parlar i a tenir pertinences pròpies com són les joguines, comença la tasca difícil d’ensenyar a que han de compartir aquells objectes que nosaltres mateixos els hi hem dit que són d’ells.

Mentre que es troben a casa sols i no existeix cap germà, juguen i es diverteixen amb les seves joguines, tot sembla estar en calma, però aquesta tranquil·litat en l’ambient desapareix en el moment que rebem una visita on altre nen conegut per ell i amic, va en busca de les seves joguines, en aquest instant surt a la llum l’egoisme, i sense cap mena de dubte agafen totes les seves joguines dient ¡són meves!

A banda de poder donar explicacions més o menys extenses, depenent de la edat, del significat i les accions que es consideren compartir amb els demés, han de saber que els seus objectes tornaran a les seves mans un cop acabi el joc. Això no obstant, serà molt més fàcil mostrar aquesta acció en moments propicis per a afavorir aquesta habilitat com són la participació en jocs de grup.

¿Quines joguines de fusta  i jocs ens poden oferir ajuda en aquesta tasca?  Tots aquells que promouen un joc cooperatiu on poden compartir amb facilitat sense adonar-se compte.

En conseqüència, podem ensenyar a jugar en grup amb joguines que originen el joc simbòlic com són les joguines de simulació, aquelles que requereixen de la imitació del món dels grans on és necessari un repartiment de papers. També són adequats aquells jocs que necessiten de l’ajuda d’altres persones, ja siguin adults o amb iguals, com són les joguines de fusta de construcció, d’ encaix i perquè no, els de taula, que són imprescindibles diferents jugadors, on hauran de participar i cooperar entre todts.

Finalment hem de tenir en compte que el egocentrisme que els nens petits tenen anirà disminuint amb el pas del temps i amb l’ajuda de l’adult que l’anirà guiant per a un bon desenvolupament de les diferents habilitats socials que han de tenir per a poder conviure en societat.