¡Ho vull fer jo sol! ¿No us resulta familiar aquesta frase?
De la mateixa manera que ens fan saber quan són grans, l’etapa en la que volen experimentar i fer les coses ells sols no passa desapercebuda.
L’únic que volen és ser independents i dependrà dels pares que adquireixin una major i millor autonomia en un futur. Si en aquesta etapa deixen que practiquin, aprenguin i s’inicien amb la espontaneïtat que caracteritza als nens, a fer coses ells sols, serà un feina fàcil.
Sí es cert, que el secret per a poder portar aquesta etapa de la millor manera possible i poder després veure els resultats serà armar-nos de paciència i deixar de costat les preses o la falta de temps, evitant per part dels pares acabar la tasca que s’han proposat els petits, ja que no sempre ho aconsegueixen al primer intent.
És evident, que hi haurà coses i tasques que es proposin fer sols que no puguin realitzar per la seva curta edat. És cap als dos anys quan comencem a escoltar ¡ho vull fer jo sol! D’aquesta forma, haurem de donar-los alternatives amb allò en el que es vulguin aventurar a fer. És possible que en ocasions allò que volen descobrir i fer siguin coses perilloses o prohibides, però realment són les que amb més interès volen fer, d’aquí la importància de no negar-los fer les coses, sinó més aviat oferir altres opcions que realment no resultin un perill per a ells i fomentem de la mateixa forma la seva autonomia, independència i autoestima.
De no ser així i negar o impedir que descobreixin per si sols el món que els envolta, observarem i escoltarem a pares de nens més grans com es queixen que els seus fills no col·laboren amb les tasques quotidianes de la llar, quan realment estan en edat per a poder fer-ho. Són pares que pensen que amb tres, quatre o cinc anys són massa petits per a poder posar el seu plat a la taula, portar-ho a rentar o inclús portar la seva roba bruta al cistell per a rentar, entre altres coses. Accions i tasques que els nens volen i demanen fer amb tan sols dos anys, però se’ls hi nega per la seva edat. Llavors, quan són més grans pretenem que facin allò que un dia vam dir que allò no ho podien fer perquè eren petits i pretenem implantar tot al mateix temps, és en aquest moment on es veuen esbromats per tantes responsabilitats, obligacions i normes.
Per això, gracies a la infinitat de joguines que existeixen al mercat que imiten el món de l’adult amb gran exactitud, podem iniciar i ensenyar als nens a través del joc com guanyar autonomia i ser més independents. Les joguines de simulació com el carret del supermercat per a que ens acompanyin a la compra, per a que després ens puguin preparar un suculent plat a la seva cuina de fusta i finalitzar amb l’elaboració d’un menú junts per a tota la setmana, són entre altres, propostes, jocs i joguines que hauran d’estar presents des de que comencen amb la seva gran frase ¡Jo sol!
Com totes les etapes, s’acaba. D’aquesta forma per a evitar que perdin l’interès o deixin de fer-ho, els pares hauran de reforçar tot allò après i adquirit, animant-los dia a dia a que segueixin mantenint aquestes conductes que pretenem que s’instaurin i adquireixin altres noves.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304
